Espècies animals.

       Els animals són un mitjà i un fi en si mateixos, ells realitzen una labor inestimable dins el camp i la muntanya: neteja forestal,, poda natrural de plantes, arbusts, i arbres, a mes, donen a la mare terra nutients el sol per tal de nudri la vegetació i altres especies animals. Els animals quan rebaixen a densitat de la massa orestal, directament ajuden l'entrada de noves aus, i altres mamífers. Ja ben sigui, per l'aliment de la seva femta, com pel fet que les aus poder volar amb mes llibertat, a la finca em vist proliferar el nombre i especies d'aus i mamifers.

       Dins l'esplotació ramadera podem observar la convivència de diferents espècies animals: paó real, gallines (Gallus gallus domesticus), coloms d' escampadissa, cavall manorquí, vaca mallorquina (Bos taurus), cabra (Capra aepagrus hircus).

      A l' entron de la possassió podem veure segons l' estació de l' any, una sèrie d' espècies animals com:  Caragol de Serp (Iberellus balearicus); Mamífers: Cabra (Capra hircus), Eriçó (Erinaceus algirus), Rata pinyada (Pipistrellus pipistrellus), Mart (Martes martes), Geneta (Genetta genetta); Rèptils: Serp de garriga (Macroprotodon maritanicus); Aus: Milà (Milvus milvus), Xoriguer (Falco tinnuculus), Perdiu (Alectoris rufa), Pit-roig (Erithacus rubecula), Verderol (Carduelis chloris), Cadernera (Carduelis carduelis), Puput (Upapa epos), Mèrlera (Turdus merula), Busqueret capnegre (Sylvia melanocphala), Mussol (Athene noctua).            

Espècies vegetals.           

           A les marjades podem trobar amb els arbres que es conreaven com l' alzina (Quercus ilex), el coscoll (Quercus coccifera), el pi blac (Pinus halepensis), l' olivera (Olea europaea), l' ullastre (Olea silvestris), el garrover (Ceratonia siliqua), l' amatlle (Prunus dulcis), el taronger (Citrus sinensis), la perera (Pyrus communis), el caquier (Dyospiros kaki), el llimoner (Citrus limonum), el llorer (Laurus nobilis), el ginebró (Juniperus communis),el xiprer (Cupressus sempervivens), el noguer (Juglans), lledoner (Celtis australis)

            Estre les plantes arbustives podem destacar per exemple: l'escanya-cabres (Cneorum tricoccon), l'oliastre, la mata (Pistacia lentiscus), arboç (Arbutus unedo), boix mari (Ruscus aculeatus).

            Entre les planes podem veure de la familia de les cistàcies i labiades: l' Estepa blanca (Cistus albidus); entre les liliàcies i lianes: el Brusc o cirerer de Betlem (Ruscus aculeatus), l'espareguera de moix (Asparagus albus), l'esparaguera d'ombra (Asparagus acutifolius), l'espareguera vera (Asparagus stipularis), les dues varietats d' aritja (Smilax aspera i la balearica), la mareselva o rotaboc (Lonicera implexa) i el càrritx (Ampelodesmos mauritanica); entre les plantes baixes podem observar: la rapa de frare (Arisarum vulgare), el cugot o rapa (Arum italicum), el nostre cyclamen balearicum o pa porcí o violes de Sant Pere.

            Entre les falgueres trobam: la falzia (Asplenium majoricum litard), la falzia negre (aspleium anopteris L.), la falzia roja (Asplenium trichomanes L. quadrivalens), la polipodi (Polypodium cambricum L. kuhn).

            Entre les orquidees podem veure: les mosques negres (Ophrys fusca Link), i les mosques vermelles (Ophrys tentheredinifera willd).

            Entre els bolets: Aleuria auroantia, Amanitopsis vaginata roz, Auricularia auricul-judae Quél., coprinus comatus gray, Peziza phyllogenaRussula olivacea.             

Marjades i descripció física.

           Marjada o també conegut com feixa o bancal, és una terrassa creada per la construcció d' un mur usant la tècnica de la pedra seca en un coster d'una muntanya o altre terreny rost. Es construeix per conservar la terra i poder-hi sembra o, bàsicament, plantar arbres de secà com les oliveres, els ametllers i els garrofers, vinya, o per a horts. Un conjunt de marges formant un sèrie de marjades es pot anomenar una marjenada o un vessant marjat.

           Les persones especialitzades en la construcció en pedra seca s'anomena marger, mestre marger o margenador. A Mallorca, gairebé tota la Serra de Tramuntana n'és plena, a causa dels seus desnivells. la majoria ja foren construïts en l'època de la dominació musulmana de l'illa. Moltes marjades s'han esboldregat per causa de l'abandonament i els pins.

           La finca forma part del canal de desguàs del torrent de Sa Coma, sa finca te forme de V. Model càstric molt desenvolupat, amb nombrosesgaleries i coves dins l' estructura; amb un sol argilos format amb material calcari, es tracte d'un artisol Orthens, característic de planícies al·luvials. Ens trobam amb doomies taulejades i carnioles del Triàsic (Rhetiense) i bretxes del Juràssic inferior.